Acer inoxidable:
Es defineix com un aliatge d’acer amb un mínim d’11,5% en pes en contingut de crom. L’acer inoxidable no taca, no es corroeix ni s’oxida tan fàcilment com l’acer ordinari (“pica menys”), però no està resistent a les taques. També s’anomena acer resistent a la corrosió quan el tipus i el grau d’aliatge no es detallen, particularment a la indústria de l’aviació. Hi ha diferents acabats i acabats superficials d’acer inoxidable per adaptar-se a l’ambient al qual serà sotmès el material durant la seva vida. Els usos habituals de l’acer inoxidable són els coberts i les corretges de rellotge.
L’acer inoxidable difereix de l’acer al carboni per la quantitat de crom present. L’acer de carboni s’oxida quan s’exposa a l’aire i la humitat. Aquesta pel·lícula d’òxid de ferro és activa i accelera la corrosió formant més òxid de ferro. Els acers inoxidables tenen una quantitat suficient de crom perquè es formi una pel·lícula passiva d’òxid de crom que impedeixi una major corrosió.
Acers suaus:
L’acer al carboni a vegades s’anomena “acer lleu” o “acer al carboni normal”. L’American Iron and Steel Institute defineix l’acer al carboni com a no més del 2% de carboni i cap altre element d’aliatge apreciable. L’acer al carboni constitueix la part més gran de la producció d’acer i s’utilitza en una àmplia gamma d’aplicacions.
Els acers de carboni normalment són rígids i resistents. També presenten ferromagnetisme (és a dir, són magnètics). Això significa que s’utilitzen àmpliament en motors i aparells elèctrics. Per soldar acers de carboni amb un contingut de carboni superior al 0,3% cal que es prenguin precaucions especials. Tot i això, la soldadura d’acer al carboni presenta problemes molt inferiors a la soldadura d’acer inoxidable. La resistència a la corrosió dels acers de carboni és poca (és a dir, s’oxiden) i, per tant, no s’han d’utilitzar en un entorn corrosiu tret que s’utilitzi alguna forma de recobriment protector.
